L’experiencie de la tendressa de Déu implica dues actituds fonamentals: la humilitat i la pregaria. Analitzarem la narració del "Bon Lladre" (23,32-47) per copsar el bessó de l'oració cristiana.

1. Situació de la narració en el conjunt de l'Evangeli.

La narració es situa en el marc de la Passió de Jesús (19,29-25,53). Els relats de la passió més que llegits cal meditar-los. La narració de la crucifixión de Crist adquireixen, en el tercer evangeli, algunes connotacions especials. Potser el més característic de Lluc sigui que, a diferència dels altres evangelis, no insisteixt en els detalls externs del sofriment; es centra en l'explicació de la passió interioritzada de Jesús. Lluc descriu el drama intern de la passió del Senyor.

Alguns detalls no apareixen en la narració lucana. El text no parla de la flagelació de Jesús; tampoc refereix l'abraçada de Judas, es conforma amb dir que el deixeble es va apropar al Senyor. L’evangeli descriu la lluita que, durant la passió, es desenvolupa entre Jesús i les forces del mal. Jesús venç la batalla final perquè "aguanta en la prova", i aguanta perquè es "sap sostingut per Déu". El primer cop que Jesús parla en l'evangeli de Lluc és per a dir a Josep i María: "¿No sabieu que havia d'estar en la casa del meu Pare?" (2,49). L'última vegada que parla abans de la mort és per a dir: "Pare, en les teves mans encoman el meu esperit" (23,46). Tota la vida de Jesús es troba emmarcada entre les dues ocasions en que es dirigeix a Déu com Pare.

Amb la certesa de la paternitat de Déu, Jesús durant la passió esdevé el màrtir que transforma el cor dels qui el condemnen i acompanyen. Pilat el proclama innocent tres vegades (23,4.14.22), així com les dones i el poble (23,27-28), el bon lladre (23,41) i el centurión romà (23,47). En el si del relat de la crucifixión (23,32-46) apareix la història del "bon lladre" (23,32-33.39-43). Descriu l'última acció del Senyor en favor dels febles: aboca la misericòrdia convertida en esperança en el cor adolorit del "bon lladre".

La narració del bon ladre enten la pregaria com la forma privilegiada de relació personal amb Déu. Però una pregària que no és evasiva; sinó que brolla d'una triple experiència: La confiança, la gratuïtat i el sofriment.

2. Elements de la narració (Lc 23,32-47).

a. La Crucifixió.

Morir crucificat era un suplici cruel. Els romans crucificaven als encausats per motius polítics i als que desitjaven donar un càstig exemplar. El tercer evangeli no descriu la flagelación de Jesús, però era habitual assotar el reu abans de crucificarlo. El fuet estava format per tires de cuiro que tenien a l’extrem bolles de plom o diminuts ossos. Els cops arrebassaven la carn. Una vegada flagel·lat, el reu agafava sobre l’esquena el travesser horitzontal de la creu i s'encaminava cap al Calvari, anomenat Gólgota.

El Gólgota era una roca d'uns cinc metres d'altura, situada fora de la ciutat, vora les restes d'antigues pedreres i pròxima a la murada. Arribat al Gólgota el reu era crucificat. En el cim del pal vertical es clavava la tauleta on constava el motiu de condemna. En el cas de Jesús deia "Aquest és el rei dels jueus" (23,38).

b. "I dit això va expirar".

Hem presentat les característiques externes de la crucifixió. Analitzem ara el sentit de la passió i mort de Jesús, cenyintnos al fragment que analitzem (23,32-47).

* "Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan".

La vida de Jesús al llarg de l'evangeli reflecteix la misericòrdia de Déu. El seu primer gest consisteix en la curació d'un endimoniat (4,31-37); el seu penúltim gest és el perdó atorgat als seus executors (23,34). Recodem que el perdó és una de les manifestacions més genuïnes de la misericòrdia de Déu, així ho ensenya la narració de Zaqueu (19,1-10).

* Les referències a l'Antic Testament.

La narració de la passió es caracteritza per l’abundor de referències a l'Antiga Aliança, perque en Jesús arriben al seu compliment les promeses. Observem algunes al·lusions a l'Antiga Llei:

- "Es van repartir les seves robes tirant sorts".

     Quan un reu moria crucificat els guardies es repartien la robe de l'executat. Durant la crucifixión de Jesús succeí el mateix, però Lluc descriu el fet referint-se al Sal 22,19. El Salm descriu la situació del just abandonat que implora l’ajuda de Déu prometen-li d’anunciar davant els germans la grandessa divina. El Salm 22 assoleix la plenitud en la persona de Crist. Ell és l’home just abandonat. Els guàrdies es reparteixen la seva robe (23,34) com feren amb el just del Salm 22,19. Jesús serà ressuscitat pel Pare i comunicarà, amb les aparicions als deixebles, les meravelles de Déu (24), com l'home just que desijava anunciar els prodigis divins davant la gran assemblea (Sal 22,24-31).

- "Pare, en les teves mans encomano el meu esperit".

Són les últimes paraules de Jesús dirigides al Pare. Les primeres paraules del Senyor, en el tercer evangeli, també parlaven de Déu Pare: "¿No sabíeu que  havia d'estar en la casa del meu Pare" (2,49). La vida de Jesús reflecteix la certessa de la vida custodiada en la bones mans del Pare. Però, l’evangeli, un altra cop, per a explicar aquesta seguretat refereix l’AT (Sal 31,6).

El Salm 31 descriu la història del just perseguit que s’arrecera vora Déu: "A tu, Senyor, m'acullo" (31,1). Durant la pregaria, el just perseguit descriu la seva angoixa; però també afirma sentir-se en mans de Déu: "Però jo confio en tu Senyor" (31,15), i afegeix "en la teva mà reposa el meu destí” (31,16). En el patiment de Crist es compleixen les expectatives del Salm: Jesús és el just condemnat que deposita la vida en les bones mans de Déu.

* La misericòrdia amb el "bon lladre" i la conversió del centurión romà.

L'últim acte de la vida de Jesús consisteix a vessar la misericòrdia en el cor del "bon lladre" i suscitar la conversió del centurió (23,47). La mort de Jesús sintetitza el taranná de la seva vida: l’esforç de sembrar la misericòrdia per suscitar el seguiment.

c. "Hi van crucificat Jesús amb els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra”.

La fe si no representa el tot en la vida no significa res en l'existència humana. Davant Jesús només cap l'acceptació plena o el rebuig. Cadascun dels lladres crucificats al seu costat representen una actitud contraposada. Descriguem l'actitud de cadascun d'ells.

* "El lladre que escarneix a Jesús".

Al peu de la creu els soldats es burlaven de Jesús. La mateixa actitud mostra el lladre que l’escarneix. Escoltem les seves paraules: "¿No ets tu el Mesías? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres! Tant aquest malfactor com els soldats tenien una idea distorsionada de la figura del Mesías. Creien que el Messíes seria algú enlluernador que, amb un poder espectacular, portaria la salvació al poble jueu. Ningú podia pensar que l'home clavat en la creu entre dos delinqüents fora el Mesías anhelat. I Jesús és el Mesías. Aquell que allibera, no amb el poder de les armes sinó des de l’humilitat de la creu.

Aquest malfactor cerca en Jesús la salvació particular: "Salva't a tu mateix i a nosaltres". No li interessa massa la salvació d’Israel; desitja un Mesías fet a la seva mesura. ¿Quantes vegades en la nostra vida cercam un Déu fet a la mesura del nostre desig?. Tampoc es preocupa per especificar les raons que l’han portat a la creu; és l'altre malfactor que ho recorda: "la nostra pena és justa",dirà el seu company de patíbul.

El lladre que escarrneix mor a causa de les seves fechories, però és incapaç d'adonar-se de la malvestat. El que no és realista davant la situació que li pertoca viure no és humil davant la vida. Aquest home és el prototip de persona orgullosa incapaç de veure les faltes de la seva vida i demanar perdó. La incapacitat de penetrar en el seu interior, li impedeix descobrir la identitat d'Aquell que es crucificatdo al seu costat.

Notem, però, el més important. Encara que aquest malfactor sigui inconscient d'això, Jesús està morint per ell en la creu al seu costat. Crist ha recorregut la vida predicant el Regne i anunciant que Déu és un Pare Bo. La predicación de Jesús anava dirigida, especialment, als febles, als pobres, i als que sofreixen. Aquest lladre sofreix la creu, i tal vegada, es llançà al bandidaje com l'únic camí de supervivencie. El missatge de Jesús estava pensat, privilegiadamente, per a ell. No ha pogut experimentar-lo ni captar-lo; però no per això Jesús ha deixat de patir en la creu per ell i inaugurar un Regne on aquest lladre pugui ser feliç.

* "El bon lladre".

Com el mateix reconeix, pateix la creu per les seves culpes. Davant la situació es fa una pregunta assenyada: ¿Quina és la meva responsabilitat? Aquesta pregunta denota l'adopció d'una actitud humil, l'actitud de ser realista davant la vida. No dóna la culpa de la situació a un altre, ell assumeix la responsabilitat de la seva misèria.

Al veure-se tal com és, neix la possibilitat de comprendre als altres com realment són. En el cor del "bon lladre" apareix la capacitat de veure Jesús tal com és. Afirma respecte de Jesús: "Aquest no ha fet res dolent". Quan tots es burlan de Crist, ell  reconeix la realitat de Jesús: "No ha fet res dolent".      

Una vegada que el lladre ha percebut la realitat de Jesús, sorgeix una segona actitud: El temor de Déu. Diu: "¿Ni tan sols tu, sofrint la mateixa pena, tens temor de Déu?". ¿Què és el temor de Déu?. El "temor de Déu" no coincisteix amb el  pànic enfront de la divinitat. Tem Déu aquell que creu que el Senyor es generos amb la tendressa que regala, i exigent en el compris que exigeix en favor del Regne.

El "bon lladre" pateix la creu. Enmig del dolor, és capaç de reconeixer amb humilitat el motiu del seu sofriment. La humilitat el porta a descobrir la naturalesa de Jesús: "Aquest no ha fet res dolent". Del reconeixement de Jesús naixerà el temor de Déu i, del temo de Déu brollarà la pregària: "Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”.

d. “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”.

En el cim del Calvari Jesús lliura la seva vida per tots els homes. Tant per els bons com per els dolents; però sols una persona, al Calvari, fou conscient d'aquest esdeveniment: El "bon lladre".

El "bon lladre" implora a Jesús: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”. Jesús li respon: "Avui seràs amb mi al Paradís". Abans que el lladre ho demani Jesús ha construït el nou Regne. En el fons de la pregària del malfactor hi ha una arrel d'acció de gràcies: Jesús havent-lo estimat primer (cf. 1Ju 4) ha inaugurat el Regne on el lladre arribará.     Dibuixem, breument, les característiques de l'oració del "bon lladre".

* Sofriment.

El sofriment constitueix un dels misteris de la vida, perquè és un moment privilegiat on Déu ens parla. Durant l'exili en Babilonia (587-538 aC) els hebreus passaren per un dels moments durs de la història. Però fou allà on trobaren la l'autèntica bondat divina: Descobriren Déu com creador i alliberador (Is 40-55). El "bon lladre" des de l'experiència del sofriment i de la petició de perdó obté l’herencie del Paradis.

* Confiança i Gratuïtat.

El "bon lladre" deposita la vida en mans de Jesús: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”. Una petició breu que condensa l'opció cristiana: Permetre al Senyor que sostengui la nostra feblerse en les seves mans. Que distinta és l’exigencia dels Zebedeus: "Concedeix-nos de seure amb tu a la glòria, l’un a la dreta i l’altra a l’esquerra” (Mc 10,35-40). Una petició que oblida la humilitat i ignora el projecta de Crist.  

i. La persona de Jesús.

La divinitat de Déu s'aprecia mitjançant la humanitat de Jesús. A la creu veiem l'autèntic rostre de Déu. El Déu que porta l’amor a l'extrem de lliurar la vida per amor. La pregària del "bon lladre" contempla l'autèntic rostre de Déu. Vegem alguns aspectes del rostre de Déu manifestats en Jesús sofrent a la creu.

* "Aquest no ha fet gens dolent".

Aquesta frase recorda, per contraposició, les paraules del jove ric: “Mestre bo, què he de fer per a posseir la vida eterna?”; a les que Jesús respon: “Per què em dius bo? De bo, només ni ha un, que és Déu” (18,18-19).  El "bon lladre" ha descobert l'únic que és bo: Jesús. I des del sofriment de la creu i del dolor d'haver-ho perdut tot, li demana l'única cosa important: Estar amb Ell en el Paradís. El jove ric també demanava la "herència eterna" però sense passar per la creu. El cristià té com objectiu la "herència eterna" però sap que aquesta opció pansa per agafar la creu de cada dia i seguir Crist fins el final.

* "Aquest és el rei dels jueus".

Jesús regna des de la creu. En Jesús crucificat sofreixen tots els homes que al llarg de la història han patit. Aquesta reialesa de Jesús des de la creu inspirarà Pau a descriure'ns vivament el procés del Senyor en favor nostre (Flp 2,6-11).

* "La cortina del santuari es va esquinçar".

En la dependència més sagrada del Temple hi havia una cortina que exercia una funció simbòlica. Separava l'espai del Temple de la resta del Món. D'aquesta manera l'univers estava dividit en dos espais distints: L'espai sagrat i l'espai profà. Amb la mort de Jesús aquesta cortina s'esquinça de dalt a baix. Crist ha alliberat tota la realitat humana. Ja no hi ha un espai sagrat i un espai profà enfrontats: amb Jesús tot ha estat alliberat, ha començat el Regne de Déu per a tots.

3. Síntesi final.

La narració del fariseu i el publicà (18,9-14) juntament amb el relat del "bon lladre" (23,32-46), mostren les actituds per a experimentar el Déu de la tendressa: La humilitat i la pregària. De la humilitat brolla la pregària que porta a la certessa de que la vida descansa en les mans de Déu. El Senyor parlà per primer cop per invocar Déu com Pare (2,49) i els tanca dipositant la seva vida en les mans del Pare (23,46). Jesús començà exercint la misericòrdia curant l'endimoniat de Cafarnaum (4,31-37) i conclou la seva vida perdonant l'home crucificat al seu costat (23,43). La narració del "bon lladre" conté un triple ensenyament. Déu ens ha estimat primer, per això la oració cristiana té a l’arrel l'acció de gràcies. La més genuïna oració que neix del sofriment es caracteritza per la gratuïtat i la confiança en Déu. La pregària cristiana mai implica l'evasió, sinó que porta a viure amb major intensitat el missatge evangèlic: El desig d'estar amb Jesús en el Paradís edifican ja a la nostra terra la maravella del seu Regne.

torna a l'índex